Avui hem hagut de dir ad茅u a la nostra estimada Dol莽a, una gateta especial, independent i molt carinyosa.
Un ve铆 ens ha avisat que l鈥檋avia trobada sense vida a la vora del barranc, al costat mateix de la torre, un lloc tranquil i envoltat d鈥檋orts.
La Dol莽a va apar茅ixer a la nostra vida per fer-la millor, amb les seues converses, la seua manera tan particular de comunicar-se i el seu amor incondicional. Fa uns quatre anys la vam acollir. S鈥檋avia escapat del tancat on la tenia un ve铆, que ja no va voler saber-ne res m茅s. Des d鈥檃leshores, va trobar amb nosaltres una llar.
Durant tot aquest temps ha sigut una companya inseparable de Nel路lo, el gosset que tamb茅 vam acollir. Cada dia ens acompanyava als passejos, per貌 sempre tornava. Mai no s鈥檃llunyava massa. Sabia perfectament on era casa seua.
Portem una ratxa molt dura: gats adults amb malalties cr貌niques, un gatet pendent d鈥檜na intervenci贸 quir煤rgica, altres gatets als quals hem hagut de dir ad茅u… i ara la Dol莽a, la nostra Dolci, tan dolceta. 馃挃 Avui m鈥檋e sentit molt malament.
De vegades em pregunte de qu猫 servix tant d鈥檈sfor莽: alimentar i cuidar els gats comunitaris, gestionar acollides i adopcions, esterilitzar, buscar finan莽ament i intentar arribar a tot… si despr茅s no pots protegir aquells que m茅s estimes, si no tens prou temps per estar amb ells o fer-los tot el cas que voldries.
Tots tenim una vida. La Dol莽a era lliure, per貌 no era una gata de carrer. Sabia que ac铆 tenia casa seua, el seu refugi, la seua fam铆lia humana. Ho sent, Dol莽a. Com t鈥檈nyorarem, Dolci馃馃惥 Jo i els gatets de la torre
